Després de poc menys d'un any de descobrir això de la tàpia, finalment ha arribat el dia que vaig a motrebei, com ho havia somiat! Anem d'expedició de setmana santa amb l'Eudald i els dos Paus, que maco que hagues sigut si: haguessim pugut anar a fer servir els piolos, i si la meitat de l'equip no hagués hagut de fer baixa per trobar-se malament.
Tot i així, som al prat de montrebei i estem més motivats que mai, i enfilem amb el Pau i l'Eudald a encarar la via del Tronko. Tenim sort que fa poc l'Eudald havia fet la Delfos i com que començen de costat tenim l'aprox ja solucionada, que la fem amb una horeta justa sense córrer. Fem servir una de les mil ressenyes que hi ha a internet, i no té gens de pèrdua.
Ressenya molt útil
No hi ha gaires coses a comentar que no diguin altres blocs, 100% recomanable i personalment he trobat que es protegeix bastant be tenint en comte que és C3 segons la guia. De la jornada remarco que l'eudald va treure en lliure l'Ae (6c) i es que és un bou! jo vaig tibar-me de la primera xapa ja que el primer pas em va fer com mandra.
Pas d'Ae i diedre impresionant
Diedres de pel·lícula amb passos desplomats molt guapos, i a remarcar l'últim llarg que em va tocar a mi i m'el vaig agafar tant malament com vaig poder i vaig fer una patida de campionat entre aquelles fisuretes, tot i que en vaig sortir molt content d'encadenar-lo, cal tenir en compte que jo sortia d'una lesió i em va tocar apretar bastant!
Diedre amb passet desplomat, llàstima de la feixa que fa perdre pati!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada