Amb l'Eudald feia dies que anàvem molt motivats pel món i amb moltes ganes de fer tapia, i, de cop, una via que fa mig any la veiem a anys llum, el divendres la vam veure possible. No vem tenir temps de pensar-ho gaire, ni dormir gaire (ai aquests nervis!) que ja estavem de camí a peguera.
Crec que anàvem una mica justos per aquesta via, ho sabiem abans de començar però, la vida es tracta de posar-te a prova, no? La ressenya que vam fer servir es la que trobem al blog de kalamontse, la veritat és que molt útil, tot i que el traçat no té gaire pèrdua.
Ressenya que vem fer servir
La via és una autèntica bogeria que ens va fer donar el màxim de nosaltres mateixos i disfrutar del que ens encanta, vaja tots els motius pels quals escalem, bàsicament. Crec que la via mereix que l'expliqui llarg per llarg, ja que no sabria gaire com resumir-ho:
L1 + L2: Vaig començar escalant jo i vaig tenir la genial idea d'ajuntar els llargs ja que m'havia vist molt fort al 6a inicial (fàcil, tot i que millor no caure!) i ja vaig veure ràpidament que era un error. Si aneu sobrats de grau segur que és una bona opció, pero jo, que vaig volar un parell de cops, huria d'haver parat a la R. Tot i fer primer els passos de més grau en lliure, vaig pillar a la part de dalt en principi més fàcil, només dir que quan queden 2 spits hi han dos opcions: la linia més directe, amb 2 spits i que no em va sortir, i una trave a l'esquerra un parell de metres que va a buscar un parell d'espits que es pujen be, pero que després és molt fi per a tornar a una repisa evident on comença una fisura que et porta fins a la R. Les dos linies d'espits em van semblar de la via jo ho vaig fer per l'esquerra i vaig patir a la part de dalt, nose si es d'alguna via veina. Finalment per entrar a la R es col·loca un camalot vermell, que queda perfecte tot i ser una fisura oberta, sorprenent! Un llarg que em va fer donar el millor de mi, i que em va deixar comprovar que els espits de dalt estiguessin ben ficats, i bé que ho estaven!
Al final hi vaig posar un totem, bo igual!
L3: Un llarg on tot el grau que tenia, era obligat, per tant hi havia aire entre seguros, l'Eudald el va obrir flotant, tot un curraso per part seva. Té pinta que si pares al mig de la seqüència i mires com de lluny tens l'últim spit, no sé pas si seguiries!
L4: Un llarg espectacular, desploma tota la primera meitat variant la dificultat de 6a a 6c+,.. espectacular.
L5: Llarg que sembla de tramit, apretada de 6b sortint de la reunió ben protegida, baixes un xic a buscar una canal i pujes per unes plaques tumbades fàcils, on al final es torna en un 6a d'adherència, que pateixes de valent per arribar a la R.
Foto des del final del llarg 5
L6: Un altre llarg brutal, al primer pas de 6c hi va haver un espit que el vaig fer servir de mà, i de peu! aqui ja començava a estar una mica rustit mentalment, tot i que després em va sortir el pas de 6c+ a vista, cosa que si ho contes en esportiva seria el meu nou grau màxim a vista, molt content! Llarg esplèndid, una mica com tots.
L7: Comença el llarg més dificil de grau, i sort que estava més equipat perquè sino no passavem pas. L'Eudald es curra molt bé la part del 6b, 6c i després al 7a+ passa fent alguna trampeta, però aixo ja se'ns envà de grau. Un cop passat el 7a+ comença la diversió de veritat, una sortida desplomada de 6b amb cantos molt arrodonits, on després d'avisar varis cops arranca el vol d'una forma vastant fanàtica. Sense mirar-s'ho gaire es torna a encarar a la paret i finalment acaba passant. Un cop passo jo, uf, crec que a partir del 6c em vaig tibar de totes les cintes, anava fos! Sortida a protegir de quinto que ja ens coneixem com son, divertida!
Per sortir, vam decidir sortir per dalt ja que sempre hem pensat que fa mes goig, una tirada d'aquestes exposades fàcils que vaig obrir i despres es pot protegir bé des de qualsevol arbre pel 2n, per després acabar grimpant fàcil amb tendència a la dreta per sortir per una canaleta fàcil que ens deixa al prat de dalt del ferrús, quin lloc més maco, com ens agrada el Berguedà
Foto a l'ultima R, quan totes les pors es converteixen en felicitat, quins moments!
Per acabar, repeteixo el que ja he dit, una via preciosa, sort de portar un bon joc de totems i el semafor d'aliens, a tots els llargs en pots col·locar un parell de benparits que et tranquilitzen una mica entre els seguros fixes. Tot i que algunes ressenyes no ho posen, vam portar el totem taronja i ens va entrar molt bé algun parell de llocs, recomanem portar-lo (o el camalot groc)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada