Allò que pujes un divendres de Barcelona i tens masses ganes de trepar, i pots triar entre anar a apretar entre parabolts o entre ponts de roca caducats, no hi ha gaire debat la veritat. Amb el Pau, que era el primer cop que feiem cordada en una tàpia, ens posem just sota de la via bèstia ferida, a Malanyeu. Com que a partir de les 5 ja no hi toca el sol s'està de maravella escalant en aquest pany de roca, i com ho em aprofitat! Crec que no vem fer cap foto de la jornada, i la ressenya es troba per internet fàcil, busqueu, busqueu.
La via no és que diguem que tingui moltes repeticions, ja que de la primera tirada s'han de netejar tots els "cantos" que hi ha al principi. Al pau no li va agradar gaire el llarg tot i que la part de 6a de dalt la va disfrutar amb bastant aire entre els flotants, tot un valent! Jo de segon netejo el que puc o disfruto la resta, tot i que ja m'ho diuen que a mi el que sigui escalar m'agrada molt. No estaria de menys pujar amb algun cordino i actualitzar algun pont de roca, que ja fan bastant ambient.
El segon llarg, que em toca a mi, es una disfrutada amb majúscules, totalment d'autoprotecció i de cinquè grau mantingut, no fa falta llegir la ressenya, ja que vas tirant i ja et trobes la línia per anar protegint. Ens va faltar fer l'últim llarg per sobre la feixa, el qual marquen de 6b que van obrir pero no surt a la ressenya, que ja actualitzare el post un cop l'hagi fet. Des de la feixa la vam seguir fins a buscar els rappels de stoc de coc, que se'ns escalfava la cervesa que voliem anar a fer (que al final no va ser), fent una miqueta d'emarrancada allà al mig de la feixa, no sabem pas si hi ha millor sortida (que no sigui escalant, es clar!)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada