Aprofitant amb aquesta entrada de la calor amb l'Ainoa vam parlar de fer una via que ens poses una mica en un compromís, i l'elegida va ser la via Estimball, a la cara sud del pedraforca. Una de les primeres linies de la cara, la gran clàssica on s'ha de patir bastant pels suposats quintos que marquen a alguna ressenya. La via es bonissima i ens va fer disfrutar de valent, confiant tota l'estona dels peus per a acabar amb els bessons ben carregats, però es el que ens agrada.
El dia es presentava amb previsió de tempesta a partir de les 5, per tant vam matinar una mica per no haver d'escalar amb massa presses i poder anar més tranquils, ja que la via sabiem que ens portaria feina i evidentment voliem sortir per dalt.
Foto de la paret, que bonic és el Berguedà!
Vam fer servir la ressenya que deixo a continuació, tot i que la línia és molt evident i bastant equipada, per tant és dificil perdre't.
Sobre la via, boníssima, disfrutes molt i tot i que l'equipament és generós per no ser mai exposat, s'ha d'escalar bastant. Es espectacular com va llaçant els diedres i bavareses al mig de la placa de la paret sud, que et fan gaudir fort mentres els vas protegint. nosaltres vam passar en lliure fins als 6b, ja que els 6c no els hi veiem massa color i anavem una mica amb pressa. Només de 6c vaig poder alliberar el de l'últim llarg abans de la feixa, i que dur que era, de primer no ho hagués fet pas!
Sobre la R5, es millor muntar-la abans del pas d'artificial (4 burils) i ajuntar el que queda fins la feixa d'un sol llarg, la reunió marcada com a 5 és molt incòmode. 
Una foto de l'ainoa disfrutant de la bavaresa abans de l'artificial, quin pati!
Finalment, destacar el penultim llarg, diedre d'autoprotecció preciós que supera trams desplomats a protegir, una maravella!
Foto a dalt! a fugir de les tempestes que venien de nord!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada